LA TERMINAL
El món subterrani creat pe'n Toni d'Eguia

Per una banda estan els zombis, els més nombrosos d’aquest gran sac. Son idiotes i primaris, violents si algú envaeix el seu territori, excepte amb alguns altres zombis. Solen viure aïllats, en zones despoblades o en la Fosca, sobretot perquè és on més resguardats estan de les demés espècies. De la mateixa manera que nosaltres, no necessiten menjar ni dormir, però molts ho fan quan en tenen ocasió.

El seu nivell de perillositat és variable, depenent de l’estat de la seva voluble psique. Poden estar apàtics, deambulant o catatònics, o encendre el seu temperament en una folla ànsia assassina. Per sort és més comú el primer que el segon!

Per altra banda estam els zombs. De la mateixa manera que els zombis, som híbrids, fills de La Terminal, però també dels Gent, sense els que no podríem haver existit. Naixem de parts incorruptes de cadàvers Gent, en llocs on han mort varies persones i han quedat oblidades. De la mateixa manera que amb els homúnculs, ningú no sap com es produeix el fenomen que ens dóna la vida, ja que mai s’ha donat a la vista de ningú. A més a més, poden passar anys, fins i tot generacions, entre que els Gent moren i siguin creats els zombs (o els zombis).
 

A diferencia dels zombis, nosaltres sí som intel·ligents, com ja hauràs notat, encara que no recordem res d’aquelles vides dels que formen el nostre cos. De les tres espècies, som els més sensibles a les energies místiques de La Terminal, cosa que unida a la gran longevitat que ens caracteritza, sol fer e la nostra una raça de savis i místics. 

Per a nosaltres, els grans problemes deriven de la pròpia naturalesa lligada de manera tan íntima a la mort, així com el nostre aspecte, que molts consideren monstruós. Aquests factors ens impedeixen viure amb els Gent en la majoria d’ocasions i ens aboca a una vida solitària.
 

Vull avisar-te d’un darrer detall per qual molts Gent i homúnculs ens tenen por. En la majoria de casos les històries que sentiràs seran falses, però en alguns casos naixen zombs capaços d’exercir algun tipus de control sombre els zombis (fins  tot hi ha qui diu que també poden propiciar la eva creació, encara que jo ho consider absurd perquè només La Terminal té aquest poder). Aquests éssers, als que en molts llocs sol anomenar-se boccor, fustiguen i amenacen les poblacions i rutes. Condemnats a la soledat de la nostra raça, només se senten bé en la solitud de la mort i això precisament és el que escampen.
 

Què? Sí, és clar que hi ha moltes més coses que no t’he contat! Els zombs tenim fama de ser enigmatics i jo ja he parlat massa, no creus? Ara et toca a tú descobrir la resta...

(Continuarà...)

  Els Gent son la més estesa: tenen dos sexes i son gregaris. La seva curta vida consta de diverses etapes que encara els limiten més, ja que durant molt de temps son massa joves o massa vells. Son supersticiosos, creant tants déus com els son necessaris i adaptant-los a les diferents circumstancies a les que s’han d’enfrontar, generant trets culturals forts que generalment contagien a les demés espècies.

  Els homúnculs, per la seva banda, son criatures assexuades que presentes més diferencies entre ells que els Gent. Cada individu és, en moltes ocasions, un exemplar únic i la seva aparença pot variar del de la de pràcticament un Gent a éssers de trets bestials. De totes maneres, el que son ser més normal és que es trobin en un punt intermig entre aquestes dues postures extremes.

El seu naixement és incert i ningú, ni tan sols ells, coneixen el seu vertader origen. Surten de les Fosques, deambulant sense recordar res, el que els ha fet ser coneguts com al Fills de La Terminal.

Els seus orígens solitaris els atreuen cap a poblacions gent, estimulats per la cultura i les relacions personals, així com la seva ànsia de vida, que contrasta amb el seu passat buit. Però amb els temps, a molts els costa trobar el seu lloc entre els Gent, especialment a aquells amb una aparença més estranya, i això els aboca de nou al nomadisme. Es converteixen en errants, ja sigui en la recerca d’una altra societat Gent, ja sigui de manera permanent.

També és veritat que els Gent poden arribar a ser molt intolerants i supersticiosos, dos factors que condicionen la seva visió d’aquells que son diferents a ells (fins i tot encara que també siguin Gent) i d’origen desconegut relacionat amb les Ombres... sé de llocs on els cacen tot d’una que surten, considerant-los malastrucs, malvats o simplement perillosos.

En segon lloc, els homúnculs rarament formen les seves pròpies societats, i si ho fan son imitacions fugaces de les Gent. Sembla que aquests darrers son els que tenen el vertader poder per a crear grups forts de convivència amb iguals i una habilitat natural per a generar les relacions necessàries per a mantenir-les.